La
filosofia neix a Grècia al s. VII a.C. en les colònies gregues d'Àsia Menor. Aquestes
ciutats gaudien d'un nivell econòmic i social superior. El comerç d'aquestes
ciutats, més properes a orient, feien que estiguessin en contacte amb diferents
civilitzacions, ja que les diferents versions de vida xocaven entre si.
Qüestions com la creació de l'univers o l'aparició de l'ésser humà eren
explicades de forma mitològica. Davant d'aquest fet es va buscar una altra via
per donar resposta a aquests problemes. Aquesta via no podia ser una altra que
la raó, ja que la via mitològica havia quedat obsoleta i els jònics van
entendre que aquest no era el camí. D'aquesta manera van començar a buscar
explicacions raonables per a contestar a les diferents qüestions, doant pas a
la filosofia.
La
lògica mítica era ambigua perquè es movia en dos plans: el natural i el
sobrenatural de manera que el mite explicava els fenòmens naturals amb arguments
on intervenien elements sobrenaturals.
El
significat etimològic de la paraula història significa en grec indagació i
narració de fets l'origen deriva del concepte de Ιστορ (testimoni) perquè ens
podem fiar del que diu.
El
filòsof i l'historiador han d'estudiar només aquelles coses de les que hi ha
experiència o perfecció directa.
