ESCEPTICISME:
Nega la possibilitat d'arribar a l'objectivitat i la veritat, tot és
dubtós, el millor és no afirma ni negar res.
Filòsofs que van seguir aquesta corrent:
· Enesidemo: Es va esforçar a demostrar el caràcter relatiu de
tots els judicis i opinions.
· Protàgores d'Abdera: Va ensenyar que els éssers humans només
poden conèixer la seva percepció de les coses, no les coses en si.
· Gòrgies: Va proclamar que totes les afirmacions relatives
a la realitat són falses i que, encara que fossin veritat, la seva veracitat no
podia mai ser provada
REALISME:
El realisme sosté que l'home és capaç d'arribar al coneixement de la
realitat amb les seves facultats cognoscitives. S'oposa a l'escepticisme; pren
una postura intermèdia entre l'empirisme i el racionalisme i supera l'idealisme
perquè accepta el coneixement de la realitat.
Filòsofs que van seguir aquesta corrent:
· Aristòtil: El que ara es coneix com a lògica clàssica o
tradicional va ser per primera vegada enunciada per Aristòtil, qui va elaborar
lleis per a un correcte raonament.
· Sant Tomàs d'Aquino: Insistia que les veritats de la fe i les
pròpies de l'experiència sensible, així com les presentava Aristòtil, són
compatibles i complementàries.
·Sant Anselm de Canterbury: Les seves
preocupacions fonamentals eren de tipus religiós i
espiritual. En aquest sentit concep la
filosofia com una ajuda per a comprendre la fe.
EMPIRISME:
Sosté que l'home pot arribar a la veritat per mitjà dels sentits, en canvi
afirma que la raó és enganyosa i és la causant de teories errònies a prop de la
realitat.
Filòsofs que van seguir aquesta corrent:
· George Berkeley: Pensava que el coneixement veritable es dóna en
el món que ens revelen els sentits i que únicament aquests li confereixen
realitat.
· Locke: Totes les idees de l'enteniment provenen del
coneixement sensible. De les idees simples, procedeixen les altres idees
complexes per un procés d'associació i combinació.
· Hume: Va portar l'empirisme de Locke fins a les últimes
conseqüències. El coneixement humà es compon d'impressions sensibles i d'idees,
que es formen a partir de les dades dels sentits.
RACIONALISME:
És la postura oposada a l'anterior. L'home és capaç d'arribar a la veritat
exclusivament o només per mitjà de la raó, ja que els sentits ens enganyen a
cada pas.
Filòsofs que van seguir aquesta corrent:
· Parmènides: El camí a l'experiència només condueix a l'error;
només la raó condueix al savi cap al cor de la veritat i que forma un bell
cercle.
· Isaac Newton: En poder explicar amb les seves lleis físiques
seu món, es convenç que l'univers existeix. Per tant, la nostra raó no
necessita d'una experiència per poder existir.
· Gottfried Wilhem von Leibniz: Va arribar a la conclusió que la raó pura
és superior a la percepció sensorial. Per a ell, la realitat és una de les innombrables
possibilitats que caben en l'univers de la veritat.
IDEALISME:
Sosté que l'home només pot aconseguir el que està immers (dins) en la seva
consciència i mai pot conèixer el que són les coses en si, fora de la seva
consciència. Per tant, el que anomenem realitat és una creació de la ment.
Filòsofs que van seguir aquesta corrent:
· George
Berkeley: Defensava que no es pot concebre que la matèria existeixi amb
independència de la ment; els fenòmens dels sentits només poden explicar-se
suposant que hi ha un déu que provoca de forma contínua la percepció en la ment
humana.
· Hegel:
La comesa de la filosofia és explicar el desenvolupament de l'esperit absolut.
Això implicava mostrar el destí o el propòsit cap al qual es dirigeix.
· Fichte:
afirma que encara que la seva existència depèn dels objectes del món extern,
però, la mera percepció d'aquests objectes externs depèn de l’autoconsciència.
